Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents daquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als reis. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a lesc ola, en Pep és aplicat i bon minyó. Senvolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça, senyo¬ra una mica però aviat empeny el món amb peus i cames.Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a laltre banda de lAtlàntic. El migcampista actua sempre dindiscuti¬ble cervell que dibuixa les jugades sobre el terreny. Tossut i llest, hàbil i auodidacte, obsessiu i perfecconista, es fica al cap que serà entrenador i vet aquí com fins i tot el The New York Times ja parla del"Barça de Guardiola". Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach, però lamistat amb David Trueba és còmplice i total.